dilluns, 16 de març del 2015

“Pla duia una vida desequilibrada i les notes l’ajudaven a ordenar-se” per Xavier Pla a "El 9 NOU"

“Pla duia una vida desequilibrada i les notes l’ajudaven a ordenar-se”

“Pla duia una vida desequilibrada i les notes l’ajudaven a ordenar-se”
Xavier Pla
JORDI PUIG
“Pla duia una vida desequilibrada i les notes l’ajudaven a ordenar-se”..
última actualització: 19-01-2015 (16:04)

Jordi Vilarrodà 
Xavier Pla (Girona, 1966), filòleg i crític literari ha estat responsable de l’edició de "La vida lenta. Notes per a tres diaris 1956, 1957, 1964" (Ed. Destino), tres dietaris fins ara inèdits de Josep Pla on l’escriptor hi registrava la seva vida quotidiana. 

- Estem davant d’unes anotacions telegràfiques, unes impressions que Pla escrivia al final de cada jornada. Amb quin objectiu?
- Són unes agendes personals que els hereus de Pla van trobar fa un parell d’anys i que tenien molta semblança amb unes altres agendes que l’editor Josep Vergés va publicar. Aquestes són anteriors, de 1956, part de 1957 i 1964. No sabem exactament quina funció tenien aquestes notes en la vida de Pla, i tampoc sabem si en va escriure en altres anys. En tot cas, són notes per a un diari –no és un diari–, uns esborranys per ajudar la memòria quan, en el futur, decidís escriure un diari literari.

- O sigui, que ell pensava a poder-ho elaborar...
- Evidentment. Com a bon periodista sempre porta una llibreta a la butxaca i va anotant. Quan fa el viatge a Itàlia i Grècia l’any 1956 és claríssim, per exemple, que són per recordar amb més precisió on ha anat, què ha visitat, amb qui ha parlat... És més enigmàtic que ho escrigui quan viu a casa, en la vida rutinària. Sembla que necessiti passar en net allò que ha fet, el temps, el que ha menjat, el que llegeix... penso que hi ha una voluntat d’ordre, d’ordenar la seva vida, una catarsi quotidiana.

- No és estrany. A través dels diaris veiem que Pla duia una vida prou desordenada...
- Sí. No és cap judici moral, però certament duia una vida desequilibrada. Aquestes notes podien ajudar-lo a trobar un cert equilibri.

- Els dietaris no tenen un interès literari. Potser qui no conegui Pla no hi trobarà cap gràcia, però qui ja en sigui lector, sí?
- Estic d’acord amb vostè. Qui no conegui res de Pla, crec que faria mal fet de començar a llegir-lo per aquest llibre. Per entrar en l’obra de Pla s’ha de començar amb "El quadern gris", "El carrer estret" o els "Homenots", títols que ja són clàssics. Ara bé, qui ja conegui la vida i obra de Pla pot trobar molts elements d’interès: biogràfics, literaris o històrics, de l’època en què es parla. Crec que aquestes notes, potser de manera involuntària, configuren un autoretrat moral de l’escriptor. El lector pot veure com treballa un escriptor, un creador, un artista... quins són els estímuls de la vida quotidiana que el porten a l’escriptura. És veritat que això necessita un lector que ja tingui un coixí.

- La quotidianitat, de fet, era molt important per a Josep Pla com a matèria literària...
- Sí, ja des d’"El quadern gris". I tots els dietaris amb notes sobre les persones, els paisatges... Pla ens ajuda a mirar la vida quotidiana i trobar-li un sentit.

- Però aquí ens sobta veure un Pla que a vegades està cansat d’escriure. Si més no de la manera en què es veu obligat a fer-ho per guanyar-se la vida...
- Ben vist. Potser en aquest autoretrat moral de què parlàvem el que sobta més els lectors és aquest to general de desànim, d’insatisfacció de la vida i la feina que fa. D’una part, de la vida: entre l’alcoholisme, l’insomni, el desordre... I des del punt de vista literari també: diu que està “amarrat” al periodisme “com un presidiari”. L’obligació de fer l’article setmanal li provoca moltes insatisfaccions i no el deixa dedicar-se a la literatura com voldria.

- Veiem un Pla desenganyat, solitari, que ens diu “torno a casa a la matinada, saturat d’alcohol dolent i de cafè tronat”, o que l’envaeix “una gran depressió”.
- Hem d’acceptar que Pla estava alcoholitzat, i que portava aquesta vida. A les notes es veu un desig constant de canviar de vida. És conscient que no hauria de beure tant ni fumar tant ni xerrar tant, i arriba a dir que potser hauria d’emigrar a un altre país. Un dilema de no acceptar la vida que porta però tampoc de prendre cap decisió per canviar-la.

- Quan parla d’emigrar és quan també es refereix a l’opressió de la censura. En general, trobem un Pla molt crític amb el franquisme i Franco, de qui diu que li fa “fàstic físic”. No era tan franquista com s’ha dit?
- Hem d’entendre totes les complexitats ideològiques de Josep Pla. No és el mateix els anys 20 i 30, durant la guerra o els anys 50. A mi em sembla que aquests dietaris no desmenteixen sinó que enriqueixen la complexitat ideològica de Josep Pla. En aquest dietari, en concret, hi trobem un Pla catalanista de pedra picada i antifranquista. Això no vol dir que l’any 1939 no hagués tingut altres opinions més favorables al franquisme.

- Hi ha també informacions sobre el que llegia. La lectura l’apassionava... als estudiosos de Pla us ha proporcionat informació útil?
- Evidentment. D’una banda, el que llegia resseguia l’actualitat política. Sorprèn veure que llegia diaris anglesos, suïssos o francesos, estava subscrit al "New Yorker"... és a dir, és un home que intenta trobar sempre vies d’escapament al món tancat del franquisme. Literàriament, no hi ha grans sorpreses però sí la confirmació d’alguns autors que per a ell són fonamentals: Stendhal, Montaigne, Molière... grans clàssics de la literatura europea que llegeix i rellegeix.

- Per tant, no era un home aïllat al seu mas?
- No, contràriament a la imatge que en podem tenir, no estava gens aïllat del món exterior. No ha perdut l’esperit del periodista, la curiositat per la vida.

- El mas Pla, però, és el seu punt de referència, a vegades expressa la seva satisfacció quan torna a casa...
- Sí, però també és un dilema, al cap de tres dies ja en voldria marxar. Però en el pròleg ja ho dic, el mas Pla juga un paper molt important en la seva vida: primer de tot, és com un observatori de la realitat. Ell es mira el món des del mas, però alhora és com un sismògraf: tot allò que passa a l’exterior té repercussions dins del mas.

- Poden sortir més dietaris com aquest o ja és difícil trobar res que no es conegui de Pla?
- No ho sé. Això va arribar a l’editorial després de pactar-ho amb els hereus de Pla.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada